Baltasar d’Esplugues era fill de Gaspar Joan d’Esplugues i de Brianda Navarro. Son pare era fill de Francesc d’Esplugues, que a la vegada era nét de Francesc d’Esplugues. A la mort de sa mare Brianda, son pare casà amb Francesca Sans. Baltasar tingué dos germans, Gaspar Joan i Francesc Galvany, que actuà com a procurador dels seus germans. El seu germà Francesc Galvany pledejà contra Isabel Corts en la cúria romana per a recuperar el senyoriu. Però abans de dictar-se sentència, la Pobla fou venuda primer a Garcerà de Vilanova i poc després a Miguel Ángel de Ribelles. El   Papa promulgà sentència ferma publicada en la Rota i Cúria Romana a favor de Francesc Galvany i Isabel Corts, Garcerà i Ribelles foren condemnats a restituir a Galvany el castell, la Pobla i els fruits que havien rebut tant Isabel com Garcerà i Ribelles. La cúria romana dictaminà que el senyor de la Pobla, tal com havia deixat manat Pere d’Esplugues en el testament, s’havia d’elegir i per tant, l’accés de Ribelles

Miguel Àngel de Ribelles   de Vilanova i de Valero era fill i hereu de Gaspar de Ribelles i d’Isabel de Ribelles i de Valero, nét d’Elvira de Ribelles, senyora d’Alcàntera, que posseïa una enorme fortuna, Miguel Ángel fou canonge de la Seu de València, i després de ser senyor de la Pobla, fou rector de la parròquia de Dos Aigües i síndic en les corts de 1542 i de 1547 pel braç eclesiàstic. Excomunicà al governador Cabanelles per entorpir la investigació del patrimoni reial. Era parent de Garcerà de Vilanova i també estigué emparentat amb la família dels Borja quan el seu germà Juan casà amb Àngela de Borja Llanzol de Romaní i Centelles. Va fer testament el 17 d’octubre de 1557 i un codicil el 29 de maig de 1563. Deixà el seu llegat a parts iguals, a Acaci Vallterra, fill major de la seua neboda Margarita de Ribelles, i a l’hipotètic fill major de la seua neboda Jerónima, que en aquells moments encara no tenia fills, i en cas de que no en tinguera, la mitat dels seus béns passarien al

Sobre Garcerà de Vilanova hi ha poques dades personals, encara que possiblement fou nebot del IX senyor de l’Alcúdia, Joan de Vilanova. Fou senyor únic de la Pobla durant uns pocs mesos a instàncies de Miguel de Ribelles, del que era parent. Quan Garcerà de Vilanova comprà la Pobla es va fer càrrec de tots els deutes que Isabel Corts tenia amb els creditors. Els drets i rendes de la Pobla estaven en aquells moments hipotecats a Miguel Ángel de Ribelles, Serafí i Elvira Ribelles, Castellana i Àngela de Borja, Isabel Prats de Gramulles i Gabriel Scales. Algunes de les hipoteques arrancaven dels temps de Guillem Ramon i de Francesc Joan Corts. Garcerà per a poder adquirir la Pobla, comptà amb dos préstecs que li abonaren al compte que tenia a la Taula de València. Un préstec procedia d’Eiximén Pérez Calatayud i pujava a 54.000 sous i l’altre venia de part de Miguel Ángel Ribelles i pujava a 112.340 sous i 10 diners. El traspàs d’Eiximén no fou en efectiu sinó que li deixà els censa