Passa al contingut principal

LOURDES BOÏGUES I CHORRO



Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com:
-          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”.
-          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”.
-          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”.
-          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”.
-          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil.
El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga.
Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també ha deixat la seua empremta de fam i misèria.
Són  temps on l’esperança ha estat absorbida per una calma asfixiant. Així, una troballa trasbalsa la vida del poble. Pasqual, uns dels protagonistes, es veu forçat a investigar uns fets que no convé traure a la llum. La lluita entre l’ànsia de justícia i l’instint de supervivència l’abocaran a una situació tan perillosa com prometedora. Però, de vegades, no hi ha elecció, ni elecció i, aleshores, surt la revenja dels fills de la fam.
Amb aquest fascinant i commovedor drama rural, Lourdes Boïgues, enceta de manera magistral el camí de la literatura per als adults. Vos esperem a tots per a la presentació!



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PRELIMINARS ALS FETS DE 1919

Al País Valencià, es produïren una sèrie de conflictes d'inspiració anarquista que culminaren l'any 1919. Des de feia ja temps existia a la Pobla malestar entre els obrers del camp i els augments cedits pels patrons no foren suficients. Encara que sindicalistes i republicans donaren suport als camperols, la societat "Trabajadores del Campo" donà als seus socis llibertat de vot, i l'any 1919 les esquerres no obtingueren a la Pobla més que 168 vots en les eleccions generals i 16 en les provincials. El treballador poblatà, no obstant això, reaccionà amb una certa violència quan la fam el va obligar i els salaris no li arribaren per a mantenir cobertes les necessitats més bàsiques. La Federació obrera "El Progreso" nasqué de les organitzacions obreres i de la "Juventud Republicana Radical de la Pobla". El reglament es modificà i posteriorment passà a denominar-se "Sociedad de los Trabajadores de Campo" i nasqué també l'any 1917 e