Passa al contingut principal

EL SENYORIU DE GUILLEM RAMON D’ESPLUGUES


Guillem Ramon d’Esplugues, el donzell, era fill de Pere d’Esplugues i de Beatriu de Corbera. Per part de pare tingué quatre germans, Jaume, Francesc, Pere i Violant. Es casà amb Elionor Domps que aportava un patrimoni important al matrimoni, encara que van fer separació de béns. Del matrimoni nasqué Beatriu. El 28 de setembre de 1458 Guillem Ramon fou elegit mostassaf de València. Al principi compartí el senyoriu amb Damiata Ferrer i després de la mort d’aquesta, administrà el senyoriu en solitari uns anys, fins que tornà a compartir-lo, amb Francesc Joan Corts, marit de la seua única filla Beatriu.
Encara que hi ha algunes referències que donen a entendre que Elionor d’Esplugues pogué ser senyora de la Pobla, sembla que només ho fou com a consort de Guillem Ramon d’Esplugues. Elionor morí de greu malaltia en el castell de la Pobla, abans que el seu marit.
En el seu testament llegà la majoria de béns a la seua filla Beatriu amb la condició de disposar únicament de 10.000 sous mentre no tinguera fills legítims, de legítim matrimoni. Entretant i fins el moment en que Beatriu complirà díhuit anys, Guilem Ramon Gaudiria com a usufructuari dels béns i drets, i exerciria de tutor de la seua filla. En cas de que Beatriu es quedara fadrina de béns passarien a son pare, si aquest no visqués, passarien a son oncle Bernat Domps, si tampoc visquera, passarien als fills legítims de Bernat, i en cas de que aquest no haguera tingut fills, passarien als fills de Felip Bou. Elionor deixà constància de que la seua filla no podia, de cap manera, donar els béns a son pare ni al futur marit fins que complira els vint-i-cinc anys. En cas de no satisfer la seua voluntat, la mitat dels béns llegats a Beatriu passarien al seu oncle Bernat Domps. Elionor ordenà ser soterrada, amb l’hàbit de Sant Bernat, en la mateixa fosa en la que descasava la seua germana Isabel, al monestir de Saidia. El testament d’Elionor Domps fou redactat l’11 de novembre de 1467 al castell de la Pobla.
En 1473, Beatriu d’Esplugues casà amb Francesc Joan Corts. En els capítols matrimonials que havien signat Guillem Ramon d’Esplugues i Leonor Domps es comprometeren a entregar a Francesc Joan Corts 45.000 sous per la dot de la seua filla Beatriu. Per la seua part  Guillem Ramon, com devia tants censals i no podia pagar-los, es comprometia a vendre-li al seu gendre el senyoriu de la Pobla amb tots els seus drets si guanyava el plet que tenia pendent contra eks germans Pere d’Esplugues i Joan Esplugues. Guillem Ramon acabà guanyant el plet i com havia manifestat, vengué el senyoriu de la Pobla al seu gendre Francesc Joan Corts que li’l comprà per 126.000 sous.
El 29 de gener de 1504 Guillem Ramon d’Esplugues, Francesc Joan Corts i Beatriu Joan Esplugues, vengueren com a terme separat de la Pobla el lloc o alqueria de Berfull a Garcerà Ferrer, donzell de la ciutat de Xàtiva, i a la seua muller Francisca Ferran.
La venda es realitzà per a liquidar en part l’enorme deute que Guillem Ramon d’Esplugues tenia amb Francesc Joan Corts, per això Berfull es vengué com a propietat particular per 15.500 sous i Garcerà Ferrer que l’agafà en forma de cens del que devia de pagar una pensió anual única i exclusivament a Francesc Joan Corts.
Guillem Ramon d’Esplugues atorgà testament el 2 de gener de 1506, que es publicà l’11 de juliol del mateix any. En ell com Guillem Ramon li devia a Francesc Joan els 45.000 sous de la dot de Beatriu a més d’altres censos, i continuava sense poder fer front al pagament, complint la promesa que li havia fet al seu gendre si guanyava el plet amb l’altra rama dels Esplugues, li vengué la Pobla amb tots els drets, per 126.600 sous saldant així el deute. Guillem Ramon anomenava al seu gendre Francesc Joan Corts únic senyor legítim de la Pobla, a la seua filla Beatriu li llegava tots els seus béns en usdefruit i al seu net Joan Corts d’Esplugues, l’anomenava hereu universal.
En aquesta transacció la Pobla deixava per primera vegada, des de la seua fundació, de pertànyer a la família Esplugues. L’accés de Francesc Joan Corts al senyoriu provocaria en un futur, no molt llunyà, nombrosos plets.
Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PRELIMINARS ALS FETS DE 1919

Al País Valencià, es produïren una sèrie de conflictes d'inspiració anarquista que culminaren l'any 1919. Des de feia ja temps existia a la Pobla malestar entre els obrers del camp i els augments cedits pels patrons no foren suficients. Encara que sindicalistes i republicans donaren suport als camperols, la societat "Trabajadores del Campo" donà als seus socis llibertat de vot, i l'any 1919 les esquerres no obtingueren a la Pobla més que 168 vots en les eleccions generals i 16 en les provincials. El treballador poblatà, no obstant això, reaccionà amb una certa violència quan la fam el va obligar i els salaris no li arribaren per a mantenir cobertes les necessitats més bàsiques. La Federació obrera "El Progreso" nasqué de les organitzacions obreres i de la "Juventud Republicana Radical de la Pobla". El reglament es modificà i posteriorment passà a denominar-se "Sociedad de los Trabajadores de Campo" i nasqué també l'any 1917 e