La II Guerra Mundial va estar marcada per la pèrdua, el dolor i la tragèdia. En una època plena d’incertesa  en Europa, van haver molts espanyols que com a conseqüència de la Guerra Civil es van veure obligats a escapar fora de les fronteres. Entre els diversos republicans que van haver de partir, hi havien molts veïns de la Ribera, i molts d’ells van sofrir el pitjor final acabant als camps d’extermini nazi.  Julio Tomás Codina va nàixer el 5 de març de l’any 1913 al Teula, a l’actual casa amb el número 29 del carrer Sant Josep de la Pobla Llarga. Sent ell un xiquet, els seus familiars patiren la pèrdua del seu escàs poder adquisitiu per la forta pujada d’articles bàsics que la Primera Guerra Mundial va provocar. Es van produir algunes vagues per l’expansió de la fam. L’oncle de Julio, germà de sa mare, José Codina Vallés (el Gralla) va rebre una pallissa del comandant de la Guàrdia Civil per participar en les protestes ciutadanes. Aquest fet va indignar molts jornalers provocant

Genocidi: mort de totes les persones que pertanyen a un grup o a un poble, generalment per motius polítics o religiosos. Holocaust: genocidi sistemàtic dels jueus a mans dels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Sis milions de jueus innocents foren assassinats. El record de l’holocaust és una de les raons per  marcar un dia a l’any al calendari per recordar a les víctimes. L’1 de novembre de 2005, segons la resolució 60/7 de la Organització de Nacions Unides (ONU) es va establir que el 27 de gener es commemoraria el Dia Internacional en Memòria a les víctimes de l’Holocaust. La data es deu a l’alliberació per part de l’exercit soviètic en 1945 del major camp de concentració d’extermini nazi que va existir, el camp d’Auchwithz-Birkenau en Polònia. Des de la seua apertura el maig de 1940,  van morir assassinats entre 1.5 i 2.5 milions de persones. L’any 1979, aquest centre va ser declarat Patrimoni de la Humanitat de la Unesco i al nombrar el Dia Internacional, el Secretari Gene

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

Des del passat divendres 12 de gener fins el pròxim divendres 19, podeu visitar i gaudir de l’exposició de pintura de Salvador Martínez a la Sala d’Exposicions de la Casa de la Cultura al següent horari: Matins: de 8.30h a 13.30. Vesprades: de 16.30 a 20.00h. Salvador Martínez Talavera, va nàixer en 1949. És un investigador del món de la pintura. Sense formació acadèmica prèvia va entrar al món del cubisme, impressionisme, realisme, i sobretot la llum, la llum dels seus pintors favorits com Rembrant, Murillo i Velázquez, el pintor que més admira i l’inspira, i a qui interpreta en els seus quadres de temàtica religiosa. És una persona molt polifacètica, ja que a més de pintura, també fa poesia, escriu obres de teatre i participa en exhibicions de ball de saló. Ha participat en nombrosos certàmens, exposicions, biennals de pintura a Catalunya, Madrid, València, Carcaixent, la Pobla Llarga... La il·lusió, el treball, la constància i la creativitat són propietats que formen p

Un mes més, continuem amb el calendari d’esdeveniments curiosos de la Pobla Llarga. Sabies que... El 10 de gener de 1919, es va celebrar la constitució del “Centro Instructivo Republicano la Democracia”, al carrer nou 79. Aquesta associació, president de la qual era Pascual Amat Pavia, va fer entrega dels estatuts el 31 de desembre de 1918 i va ser dissolta per ofici d’alcaldia en 24 de gener de 1920. L’11 de gener de 1905, al periòdic las Provincias apareix la notícia que a la Pobla Llarga es busca un mestre per a una escola privada, les instàncies s’havien de dirigir al secretari de l’Ajuntament Luis Pont. El 31/10/1907 ja apareixia als llibres d’actes de plens municipals, el nom del col·legi era “Sant Pedro” i el nou professor Amadeo Martínez. El col·legi estava ubicat en la casa de Julieta, on abans es venien les revistes. Més tard, el 31/03/1910 l'Ajuntament acordà suprimir les subvencions que rebia el col·legi de San Pedro. El 28 de gener de 1984, el ple municipal va