Comencem pel principi: Pascual Flores Benavent va ser una de les persones
més acabalades de la segona meitat del
segle XIX a la Pobla Llarga. Va néixer en 1872 en una acomodada família ramadera
d’Atzeneta d’Albaida. La seua fortuna, segons va reconstruir el nostre cronista
Joan Català i Cebrià, va augmentar al casar-se amb Carmen Serra Miñana,
descendent de los sagues més riques de la localitat.
Pascual era exportador de taronges i contractista de la Plaça de Bous de
València. A més, va importar abonament, cafè i xocolate a Amèrica. Per aquest motius va encomanar un drassana a
Torrevieja, on va acabar donant vida en 1918 i en 1919 a dos embarcacions que
va anomenar com els seus fills, Pascual Flores i Carmen Flores.
Pascual Flores Benavent arribà a ser candidat a diputat del Partit
Conservador pel districte d’Alzira, motiu que li costà la vida als 64 anys, ja
que poc després del colp d’estar de Franco va ser afusellat en Paterna,
exactament el 8 de setembre de 1936. Dos mesos després, també va ser afusellat
el fill, el 27 de novembre de 1936, entre la Barraca i Tavernes de la
Valldigna.
Pascual Flores Serra (fill) va néixer l’11 de gener de 1898 i es va casar
el 9 de novembre de 1932 amb Dolores Izquierdo de Diego. Després de l’assassinat
del seu marit, se’n va anar de la Pobla Llarga junt al seu fill, Pascual Flores
Izquierdo.
Per altra banda, l’altra filla de la família, Carmen Flores Serra, que va néixer
el 15 de febrer de 1903 i es va casar en 1931 amb el metge Ricardo Reig Reig,
descendent d’un important llinatge de Xàtiva emparentat amb els avantpassats de l’exvicepresidenta del
govern d’Espanya Maria Teresa Fernández de la Vega. Fins ací la història de la família.
En agost de 1999, una comitiva de l’Ajuntament de Torrevieja es va
traslladar fins a la localitat anglesa de Bristol per a comprar el vaixell
Pascual Flores. El característic veler, construït en un drassana ubicat a la
platja de l’Arenal en 1917, va ser adquirit per 468.000€ a una entitat benèfica
anglesa. El preu fixat era un poc alt per als estàndards del mercat, però l’escassa
existència de vaixells d’estos temps i el seu valor històric pareixien amortir
el cost. Per contra, les condicions en les que va arribar a aigües alacantines van
condemnar la inversió. La goleta s’havia passat prop de 8 anys varada al port
de Milfrod baix escasses supervisions i va tenir que ser traslladada a lloms del
vaixell de mercaderies Cheyenne, especialitzat en el transport de iots en males condicions. De forma paral·lela, es
va encomanar la construcció d’una estructura especial de formigó per a
acollir-lo, que costà prop de 102.000€. Una vegada en Torrevieja va rebre les
primeres inspeccions i va estar prop d’un any atracat al port. Va acabar a un
abocador. Un escaneig total del casc realitzat en 2004, va desvelar que l’embarcació
estava destrossada.
Durant 5 anys, res es va saber de l’embarcació, però en 2005 l’ajuntament
de Torrevieja va recuperar el projecte i va anunciar l’encàrrec de la seua
restauració a la UTE formada per l’empresa Jost SL i els drassanes Vatasa de
Santa Pola per un import proper als 3.5 milions d’euros. Un anys després, part
de les restes del vaixell van ser trobades a un desballestament de Bigastro. A
finals de 2007, el Pascual Flores és botat en alta mar. Poc després es va
confirmar que es tracta d’una rèplica –no una restauració- del vaixell construït
en 1918. La situació xoca amb el veler germà “Carmen Flores”, que actualment
rep el nom “Santa Eulàlia”. Va ser declarat “bé cultural d’interès nacional”
pel govern català i va ser adquirit pel Museu Marítim de Barcelona en 1997 a
través d’una subhasta pública. Els treballs de restauració no es van fer d’esperar.
En l’actualitat es poden visitar com a part de l’oferta del recinte naval.
Aquest és el camí que han seguit els dos vaixells mítics arrelats a la
Pobla Llarga.
Senso, C. (27-11-2017). Dos
pailebotes con una larga historia. Levante:
el mercantil valenciano.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada