Un altre mes, continuem amb el calendari d’esdeveniments curiosos a la Pobla Llarga, sabies que... El 3 de desembre de 1987, s’entreguen els estaturs de “Trabajadores del Campo”, ubicats a la Plaça Canalejas nº5, i l’11 de desembre té lloc la constitució com a tal, sent el president Francisco Martínez Sanchis. El 7 de desembre de 2001, es va presentar el projecte d'execució del polígon industrial. El 20 de desembre de 1854, fou el gran dia de la inauguració i benedicció oficial del ferrocarril del Grau de València a Xàtiva. El 22 de desembre de 1935, 1.200.000 pessetes toquen a la Pobla Llarga de la loteria de nadal.

Segle XIV: La paraula “pobla” s’aplicava al segle XIV als nuclis de població del Regne de València que eren de fundació nova. A la ciutat de València, la paraula “pobla” s’aplicava a gran nombre de barris situats intramurs o als suburbis, havent-ne al menys 22 documentades. Les pobles d’aquesta ciutat solien dur el nom de certs personatges de l’època. Inicialment el nostre poble fou només una “pobla”, amb minúscula, entre les nombroses que existien i sense cap nom especial que la diferenciés. En la Carta de la Concòrdia de 1320, el document més antic on apareix la Pobla, ni tan sols se l’anomena així, ja que Pere d’Esplugues diu simplement que té “un lloc” en la partida de Cent del terme d’Algezira. Com a “pobla” apareixerà tres anys després en un altre document sobre la partició de termes d’Alzira i Xàtiva on s’anomena “la pobla de l’honrat en Pere d’Esplugues”. Segle XV: És difícil de saber en quin moment “la pobla” prengué carta de natura i es va convertir en nom propi, per

Situació i extensió: El casc urbà està situat està entre els 39º 15” de latitud nord i els 3º 7” de longitud est del meridià de Madrid, segons antiga mesurament dels anys 50; o longitud 0º 28’ 37” oest del meridià de Greenwich i latitud 39º 5’ 10” nord, segons mesuraments actuals. L’altitud mesurada on es creuen els paral·lels 39º 5’ 10” de latitud nord i 3º 12’ 45” del meridià de Madrid és de 29 metres sobre el nivell de la Mediterrània a Alacant.. Es troba assentat en direcció est-oest, carretera de l’estació a Castelló de la Ribera (carretera de Sumacàrcer) i nord-sud, carretera de Silla a Xàtiva, antiga 3320 i actual CV-41, i a l’oest del barranc de Barxeta. Un altre eix important del casc urbà és el format pels carrers Nou i Muntanya. La Pobla es troba a una distància de 45 quilòmetres al sud de València. Evolució del casc urbà: L’eix principal de la Pobla sempre ha estat el carrer Major, on es construïren les primeres cases i després el carrer Nou. A finals del XVI

Comencem pel principi: Pascual Flores Benavent va ser una de les persones més acabalades  de la segona meitat del segle XIX a la Pobla Llarga. Va néixer en 1872 en una acomodada família ramadera d’Atzeneta d’Albaida. La seua fortuna, segons va reconstruir el nostre cronista Joan Català i Cebrià, va augmentar al casar-se amb Carmen Serra Miñana, descendent de los sagues més riques de la localitat. Pascual era exportador de taronges i contractista de la Plaça de Bous de València. A més, va importar abonament, cafè i xocolate a Amèrica.  Per aquest motius va encomanar un drassana a Torrevieja, on va acabar donant vida en 1918 i en 1919 a dos embarcacions que va anomenar com els seus fills, Pascual Flores i Carmen Flores. Pascual Flores Benavent arribà a ser candidat a diputat del Partit Conservador pel districte d’Alzira, motiu que li costà la vida als 64 anys, ja que poc després del colp d’estar de Franco va ser afusellat en Paterna, exactament el 8 de setembre de 1936. Dos mesos de