Passa al contingut principal

ELS PRIMERS PREUS DEL BILLETS

El 21 de desembre de 1854, primer dia del servei de la línia, el viatge de València a Xàtiva amb tren especial costava 20 reals en primera classe i 16 reals en segona;  en els trens d’escala 16 reals primera, 12 reals en segona i 8 reals en tercera classe; aquests trens s’anomenaven també trens populars o escalars.
El 1893, els preus dels bitllets d’anada i tornada a València des de la Pobla eren de 5.70 pessetes en segona classe i de 3.70 pessetes en tercera.

En 1923 els preus dels bitllets eren:

PRIMERA
SEGONA
TERCERA
D’Agres a Cocentaina
5.15 ptes
3.90
2.25
De Cocentaina a la Pobla
6.00
4.50
2.60
D’Alcoi a la Pobla
6.50
4.90
2.85
De València a la Pobla
5.85
3.40

HORARIS:
El primer servei de trens de la línia:
Aquest fou el primer horari de trens (del qual els poblatans no participaren) que es posà en marxa el 21 de desembre de 1854:
El primer tren d’escala eixia des de València cap a Xàtiva a les 6 de la matinada. A les 10 del matí n’eixia un especial amb carruatges de primera i segona classe que sols feia escala a Alzira i Manuel. A les 11 del matí eixia un altre tren d’escala fins a Benifaió i finalment a les 4 de la vesprada n’eixia un altre tren cap a Xàtiva.
Des de Xàtiva el primer tren d’escala eixia a les 6.40 del matí. A les 12 del matí n’eixia un des de Benifaió cap a València. A les 2 de la vesprada hi havia un tren especial format de carruatges de primera i segona classe, que sols feia escala a Manuel i Alzira. Finalment a les 4.40 de la vesprada eixia un tren d’escala cap a València. A més a més circulava també un tren ascendent i un altre descendent de mercaderies.
El primer servei de trens de la Pobla:
 Aquest fou el primer horari que va gaudir la Pobla el 19 d’abril de 1872, quan es va inaugurar l’estació:
De València eixia un tren mixt a les 6.10 del mató, que arribava a la Pobla a les 8.04, parava 2 minuts i eixia a les 8.06 cap a Xàtiva, on arribava a les 8.33 i seguia cap a l’Encina, on arribava a les 11.30 del matí.
A les 6.30 del matí eixia de València un tren de mercaderies que arribava a la Pobla a les 10.24, parava 15 minuts i eixia a les 10.39 cap a Xàtiva, on arribava a les 11.23 i continuava cap a l’Encina, on arribava a les 4.50 de la vesprada.
A les 2.55 de la vesprada eixia de València un tren correu que arribava a la Pobla a les 4.25, parava 1 minut i eixia a les 4.26 cap a Xàtiva; hi arribava a les 11.23 i continuava cap a l’Encina, on arribava a les 4.50 de la vesprada.
A les 5 de la vesprada eixia un tren mixt de València, que aplegava a la Pobla a les 7.02, parava 3 minuts i continuava a les 7.05 cap a Xàtiva, on arribava a les 7.32 de la vesprada.
A les 6.10 del matí eixia de l’Encina un tren correu que arribava a Xàtiva a les 9.16, parava 5 minuts i continuava cap a la Pobla; hi arribava a les 9.48, parava 2 minuts i eixia a les 9.50 cap a València, on arribava a les 11.29 del matí.
A les 8.30 del matí eixia de l’Encina un tren de mercaderies que arribava a Xàtiva a les 11,47, parava una hora i seguia cap a la Pobla; hi arribava a la 1.31 de la vesprada, parava 10 minuts o eixia cap a València, on arribava a les 6.15 de la vesprada.


Navarro i Sanchis, JL. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PRELIMINARS ALS FETS DE 1919

Al País Valencià, es produïren una sèrie de conflictes d'inspiració anarquista que culminaren l'any 1919. Des de feia ja temps existia a la Pobla malestar entre els obrers del camp i els augments cedits pels patrons no foren suficients. Encara que sindicalistes i republicans donaren suport als camperols, la societat "Trabajadores del Campo" donà als seus socis llibertat de vot, i l'any 1919 les esquerres no obtingueren a la Pobla més que 168 vots en les eleccions generals i 16 en les provincials. El treballador poblatà, no obstant això, reaccionà amb una certa violència quan la fam el va obligar i els salaris no li arribaren per a mantenir cobertes les necessitats més bàsiques. La Federació obrera "El Progreso" nasqué de les organitzacions obreres i de la "Juventud Republicana Radical de la Pobla". El reglament es modificà i posteriorment passà a denominar-se "Sociedad de los Trabajadores de Campo" i nasqué també l'any 1917 e