Després dels fets produïts pels Carlistes, l’estació fou reconstruïda i el ferrocarril ha
protagonitzat multitud d’esdeveniments de la vida de poblatans que precisarien,
per si mateixos, d’un estudi propi.
El 1874, es va produir un accident de ferrocarril en la mateixa estació de
la Pobla, en el qual descarrilarien la màquina i el primer vagó a causa del
trencament d’un rail. Per sort, no hi hagué desgràcies personals.
El 1896 hi hagué un altre accident del qual transcrivim la notícia tal com
aparegué a El Mercantil Valenciano, diumenge 12 d’abril de 1896:
“Entre las estaciones de Manuel i Pobla Larga ocurrió un triste suceso
ayer mañana.
En el tren mixto de Madrid iba una niña de ocho años con su madre, y al
pretender asomarse a la ventanilla se abrió la portezuela y la infeliz criatura
cayó la vía, produciéndose graves contusiones en la cabeza. Al presenciar la
madre de la niña tan triste espectáculo, comenzó a dar desgarradores gritos,
así como los viajeros.
El maquinista apenas se apercibió detuvo la marcha del tren, y los
empleados y los guardias civiles del servicio en el mismo recogieron a la
desgraciada niña, llevándosela a la estación de Carcagente, donde quedó en
grave estado.”
Segons Martí Soro, el 6 d’agost de 1901 tingué lloc un acte protocol·lari
de la inauguració del Col·legi Asil de “Santo Domingo” de Castelló. Els
invitats arribaren amb un tren especial. Des de l’estació, amb dos tramvies i nombrosos
carruatges, tots els invitats es traslladaren a Castelló.
Una comunicació del governador, feta pública el 21 d’abril de 1910, provocà
la mobilització general de totes les forces vives de la població que saberen
que el 25 del mateix mes, a les 8 del matí, passaria amb un tren exprés S.M. el
Rei.
A les 17.30 de la vesprada del 16 d’abril de 1912 aplegà a l’estació de la
Pobla l’Arquebisbe de València Dr. Guirasola, en visita apostòlica, sent rebut
per l’Ajuntament de la Pobla en ple i pel diputat provincial Pascual Flores.
Sembla que el 1914 l’edifici de l’estació de la Pobla, deixava encara molt
que desitjar, ja que el periòdic la Juventud assenyalava que era la pitjor
condicionada des d’Almansa a València, malgrat que ja feia anys que venien
reclamant-se reformes; “A un mal y reducidísimo vestíbulo y dos
banquillos, que parecen de acusados, queda reducido lo que se llama “sala de
espera” en donde los dignos funcionarios del Cuerpo de Correos tienen una mala
mesa para llenar su dedicada misión”.
En la mateixa data, Enrique Tormo ens oferia una versió totalment oposada
sobre l’estació de la Pobla en la Geografia
General del Reino de València, de Carreras Candi, en la qual es descrivia
un recorregut amb ferrocarril venint de Carcaixent: “Atravesamos un bosque de
naranjales en flor, los postes del telégrafo siguen danzando un rigodón
estrambótico. Y pasa una estación coquetona, Puebla Larga, con sus ailantos de
tronco recto y liso y su ramerio repleto
de tallos tiernos. Junto á un cobertizo de cinc, y uncido á un tranvia de
sangre, a caballo delgaducho se presta á recomenzar su ruta, camino a
Villanueva de Castellón, con el belfo maciliento y vacilante la hosamenta del
dèbil cuerpo que añora el spolarium del circo taurino”.
El 1917 el funcionamient del ferrocarril era tan irregular que la Diputació
va obrir expedient a la companyia i li va imposar les multes corresponents pels
retards, infraccions i accidents continus.
El maig de 1922 se li comunicava al governador civil de la província
l’excessiva velocitat amb que entraven
els trens de viatgers a l’estació de la Pobla, i sobretot, el tren correu de la
vesprada, fet que suposava un perill per als usuaris, especialment per la nit,
perquè, a causa de l’absoluta falta de llum, molts viatgers havien caigut bacs
en intentar pujar al tren.
A principis dels anys 30 un tren de mercaderies tingué un accident a
l’estació que provocà la mort d’un poblatà.
En 1930 es va inaugurar la via doble València-Xàtiva, augmentada així la
freqüència de trens. La superioritat del ferrocarril sobre l’automòbil seria
durant la primera meitat del segle XX, i fins als anys 50 l’automòbil no
guanyaria terreny del ferrocarril.
El 1978, l’alcalde de Rafelguaraf es va dirigir a RENFE per demanar que, en
el cartell de l’estació, s’afegira al de la Pobla el nom de Rafelguaraf (com ja
s’havia fet en el cas de l’Ènova i Manuel) “por ser punto ferroviario
donde habitualmente y por tradición utilizan nuestros servicios, tanto de
viajeros como de mercancías”. RENFE
demanà el seu parer a l’Alcalde de la Pobla el 22 de juny de 1978, i suposem
quina seria la resposta donats els resultats.
Navarro i Sanchis, JL. (2003). La Pobla Llarga:
Introducció a la seua història.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada