El 21 de desembre de 1854, primer dia del servei de la línia, el viatge de València a Xàtiva amb tren especial costava 20 reals en primera classe i 16 reals en segona;  en els trens d’escala 16 reals primera, 12 reals en segona i 8 reals en tercera classe; aquests trens s’anomenaven també trens populars o escalars. El 1893, els preus dels bitllets d’anada i tornada a València des de la Pobla eren de 5.70 pessetes en segona classe i de 3.70 pessetes en tercera. En 1923 els preus dels bitllets eren: PRIMERA SEGONA TERCERA D’Agres a Cocentaina 5.15 ptes 3.90 2.25 De Cocentaina a la Pobla 6.00 4.50 2.60 D’Alcoi a la Pobla 6.50 4.90 2.85 De València a la Pobla 5.85 3.40 HORARIS: El primer servei de trens de la línia: Aquest fou el primer horari de trens (del qual els poblatans no participare

Durant els primers anys del segle XX l’estació de la Pobla fou una font de conflictes i problemes, per culpa de la inseguretat en el treball i la manca de mitjans per al desenvolupament del comerç; els treballadors patiren nombrosos accidents, que quasi sempre els afectaren els dits. La càrrega i descàrrega de mercaderies s’havia convertit en un treball perillós per falta de vies mortes i de molls, un fet agreujat pel significatiu augment del volum de la taronja manipulada. El gener de 1903 i l’octubre de 1907, el Consistori va fer dues peticions en aquest sentit a la companyia del ferrocarril, el juny de 1910 estava en procés de construcció d’un nou moll, que hagueren de rectificar sobre el projecte inicial perquè es quedava curt per a la càrrega a l’engròs. Però els problemes no acabaren de solucionar-se, i el setembre de 1924 l’Ajuntament rebia una queixa formal de la Unió Industrial i Mercantil per la forma en què els comerciants de fruita de la Pobla es veien obligats a fer l

Després dels fets produïts pels Carlistes, l’estació  fou reconstruïda i el ferrocarril ha protagonitzat multitud d’esdeveniments de la vida de poblatans que precisarien, per si mateixos, d’un estudi propi. El 1874, es va produir un accident de ferrocarril en la mateixa estació de la Pobla, en el qual descarrilarien la màquina i el primer vagó a causa del trencament d’un rail. Per sort, no hi hagué desgràcies personals. El 1896 hi hagué un altre accident del qual transcrivim la notícia tal com aparegué a El Mercantil Valenciano, diumenge 12 d’abril de 1896: “ Entre las estaciones de Manuel i Pobla Larga ocurrió un triste suceso ayer mañana. En el tren mixto de Madrid iba una niña de ocho años con su madre, y al pretender asomarse a la ventanilla se abrió la portezuela y la infeliz criatura cayó la vía, produciéndose graves contusiones en la cabeza. Al presenciar la madre de la niña tan triste espectáculo, comenzó a dar desgarradores gritos, así como los viajeros. El maquinis

Durant les darreres setmanes, els alumnes del col·legi públic Sanchis Guarner, han estat treballant al voltant del 700 anys d’història de la Pobla Llarga. Un dels projectes que han fet és la realització d’uns murals contestant a les següents preguntes: - Qui era Pere d’Esplugues. - Quines marques trobem al poble que fan referència. - Fes un llistat d’alguns dels cognoms més antics dels habitants actuals i veges si corresponen als dels primers pobladors. Quins queden? Quins han desaparegut? - Hi ha persones que en l’actualitat viuen a la Pobla Llarga i que procedeixen d’altres poblacions o d’altres països. Analitza els cognoms de les persones de la teua classe. Investiga quin és l’origen, investiga i exposa els resultats. Quines conclusions podeu treure’n? - Perquè parlem valencià a la Pobla Llarga? - Si les musulmans parlaven àrab i convivien amb els cristians què havia de passar necessàriament entre les dues llengües? - Busca cinc paraules que es diuen a la Pobla Llar

L’estació de la Pobla es va inaugurar en el conflictiu període de la Tercera Guerra Carlista i malauradament va patir de les conseqüències. A partir, sobre tot, del mes de setembre de 1873, el funcionament de la línia fou pertorbat contínuament: els trens foren aturats, els fils del telègraf tallats, les estacions i ferrocarrils atacats i incendiats. Ja el 22 de febrer de 1873, el tren que havia eixit de València a les 6.10 del matí fou aturat a la Pobla perquè la via havia estat interceptada pels carlistes. Però allò fou només un avís, ja que amb els disturbis continus finalment va ocórrer l’inevitable: el 21 de setembre de 1873, l’estació de la Pobla que tant d’esforç havia costat d’aconseguir, fou saquejada i incendiada per les faccions carlistes, i 10 mesos després de la inauguració, quedà totalment assolada i el material ferroviari destruït. Navarro i Sanchis, JL. (2003).  La Pobla Llarga: Introducció a la seua història .  

Dèsset anys i quatre mesos tardaren els poblatans a tenir el seu propi servei de ferrocarril des que començà a funcionar la línia València-Xàtiva, però finalment, el 19 d’abril de 1872, el servei de trens quedà inaugurat oficialment al nostre poble. Tanmateix, la freqüència amb que començaren a passar els trens seguia sent la mateixa que la de 1854: 4 cap a València i 4 cap a Xàtiva. El viatge des de la Pobla a València durava 2 hores i 21 minuts, i de la Pobla a Xàtiva la durada era de 27 minuts. El 10 de juny, una vegada finalitzada la construcció de l’estació, l’alcalde va demanar autorització per reunir en una nova Junta General els propietaris, veïns i terratinents de la Pobla, amb la finalitat de prendre les mesures més convenients per cobrir les despeses ocasionades en les obres encara que, no obstant això, aquest tipus de reunions no necessitaven autorització. 26 dies després. El 6 de juliol de 1872, la Divissió General General d’Obres Públiques envià al governador de

El 20 de desembre de 1854 fou el gran dia de la inauguració i benedicció oficial del ferrocarril del Grau de València a Xàtiva. Aquest primer viatge fou conduit per Federico Cardenal i la màquina que encapçalava el tren portava el nom de la Setabense. Tot quedà perfecte i el viatge fou un èxit, però els poblatans no participaren d’aquesta alegria. Els trens tenien parades a Alzira, Carcaixent, Manuel i Xàtiva, però passaven la Pobla de llarg, ja que no tenia estació. Començava així una llarga lluita per aconseguir l’estació. Després d’un any de peticions veïnals, seria la pressió dels comerciants i els propietaris del terme la que donaria impuls al projecte. Uns i altres convocaren Junta General i en 1856 es reuniren per discutir i per tractar sobre la construcció d’una estació de ferrocarril a la Pobla. En aquesta junta es nomenà una comissió per a tractar del tema amb el director gerent de la societat del ferrocarril i obtenir així el corresponent permís per a la tan desitjada es

Com tots sabeu, a partir del 30 de novembre realitzarem a la Pobla Llarga una exposició de maquetes de tren, i per posar-nos en context, durant els propers dies introduirem una sèrie d’entrades al blog per a ser conscients de la revolució que va suposar per a la nostra població l’arribada del ferrocarril. A partir de la inauguració del primer ferrocarril del món, en 1825, tant a Espanya com a altres països es feren nombroses projectes dels quals nomes uns quants arribaren a dur-se a terme. Un d’aquests, seria presentat per l’anglès Wole per a construir un ferrocarril entre Madrid i València; la concessió de la línia s’atorgà el 12 de juliol de 1845, però la societat durà poc i es va dissoldre al poc de temps. S’hagué d’esperar als anys 1850-1851 perquè José Campo, director de la societat Valenciana de Foment, comprara a Próspero Walney la concessió de l tram de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva, tram que més endavant seria l’eix central de la Societat de Ferrocarrils d’Alm

Un altre mes, continuem amb el calendari d’esdeveniments curiosos a la Pobla Llarga, sabies que... -           El 2 de novembre de 1980, es canvia oficialment el nom de Puebla Larga a Pobla Llarga. -           L’11 de novembre de 1905, naix José Perez Ballester, director de la Banda de Música als anys 40. -           El 18 de novembre de 1997, l’Ajuntament aprovà la cessió a la conselleria de Cultura i Educació els terrenys per a la construcció de l'IES. -           El 27 de novembre de 1986, finalitzen les obres de la Casa La Cultura. -           El 27 de novembre de 1988, mor José Perez Ballester, director de la Unió Musical en els anys 40 i compositor del himne a la Pobla Llarga.