Calendari d'esdeveniments curiosos: Setembre

Ja està ací el mes de setembre, tan volgut per a uns i tan terrible per a altres, però com tots els mesos i com a motiu del 700 aniversari de la Pobla Llarga, tornem al nostre calendari d'esdeveniments curiosos del nostre municipi. Sabies que...

- El 7 de setembre de 1911, es restabliren les subvencions al col·legi Sant Pedro, a l'hora que es va fer públic el nou reglament del col·legi, dirigit per Antonio Bauset Mira; l'Ajuntament va entregar al citat mestre, i només en qualitat de préstec, una taula escriptori, carpeta i clau per als calaixos, un silló, sis taules-bancs i per als alumnes, nous tinters i més materials per a les classes.

- El 9 de setembre de 1936, una vegada iniciada la guerra civil, Paulino Ferri Calatayud va ser assasinat a la Pobla Llarga.

- El 12 de setembre de 1903, es creà el "Círculo Unión Republicano" amb 68 socis.

- El 23 de setembre de 1936, mor Vicent Ferri Calatayud, músic poblatà.

- El 24 de setembre de 1996, Lourdes Onrubia guanyà els concurs infantil Bravo Bravísimo.

- El 29 de setembre de 1917, la "Federación obrera el Progreso" al carrer 9 d'octubre (calle Nueva) realitzà l'entrega d'estatuts i van ser constituïts com a tal el 3 de novembre de 1917.

- El setembre de 1931, es va iniciar la construcció del Teatre "Esplugues".

- El setembre de 1983, es reformà la Plaça del País Valencià amb un pressupost de 1.600.000 pessetes (uns 9.600€)

Com vegeu, quasi tots els dies hi ha un fet que rememorar, i és que 700 anys donen per a molt. Si tens algun esdeveniment curiós, que nosaltres desconeguem, no ho dubteu i poseu-se en contacte amb nosaltres per a properes publicacions.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

Més informació

PRELIMINARS ALS FETS DE 1919

Al País Valencià, es produïren una sèrie de conflictes d'inspiració anarquista que culminaren l'any 1919. Des de feia ja temps existia a la Pobla malestar entre els obrers del camp i els augments cedits pels patrons no foren suficients. Encara que sindicalistes i republicans donaren suport als camperols, la societat "Trabajadores del Campo" donà als seus socis llibertat de vot, i l'any 1919 les esquerres no obtingueren a la Pobla més que 168 vots en les eleccions generals i 16 en les provincials. El treballador poblatà, no obstant això, reaccionà amb una certa violència quan la fam el va obligar i els salaris no li arribaren per a mantenir cobertes les necessitats més bàsiques. La Federació obrera "El Progreso" nasqué de les organitzacions obreres i de la "Juventud Republicana Radical de la Pobla". El reglament es modificà i posteriorment passà a denominar-se "Sociedad de los Trabajadores de Campo" i nasqué també l'any 1917 e

Més informació

Cercar en aquest blog