Passa al contingut principal

DATES CURIOSES DE JULIOL

Com be esteu comprovant aquest any, els 700 anys d'història de la Pobla Llarga han donat per a molt, per això intentem recollir en aquest calendari les anècdotes o dates rellevants. 
Sabies que...

- L'1 de juliol de 1929, alguns músics que van formar part de la banda en la seua primera etapa (1906-1919) junt al mestre fundador, la van reorganitzar sota el nom de PATRONATO MUSICAL SANTA CECILIA DE PUEBLA LARGA. En primer lloc, van redactar el Reglament del Règim Interior, finalitzat l'1 de juliol de 1929. Durant el primer mes el mestre i director -Melchor Lliri Masià- arribà a la Pobla per iniciar les classes a l'escola l'escola d'educands. En agost va presentar el mencionat reglament al "Exmo. Sr Gobernador de la Provincia" per a que li donés validesa i així funcionar de forma legal; però, per aprovar el mencionat reglament es devia presentar l'acta on es reflectira la constitució del Patronat. Es va realitzar el 14 d'octubre de 1929, configurant-se la primera junta directiva.
- El 4 de juliol de 1958, es va aprovar el Decret del Consell de Ministres on es dona el vist i plau al canvi de l'escut de la Pobla Llarga.
- El 10 de juliol de 1927, "La Mutual Protectora" al Carrer Nou (Calle Nueva) entrega els estatuts i es constitueix el 14 de juliol de 1917. Es dedicava a "Seguros Mutuos de Caballeria" i el president era Bautista Perales Sancho.
- El 10 de juliol de 1910, s'entreguen els estatuts en Govern Civil per a constituir el "Centro Instructivo Legitimista" i es constitueixen oficialment el 28 d'abril de 1913, sent el president Juan Miñana. El 24 de maig de 191e, presenten la còpia de l'acta de la constitució.
- El 22 de juliol de 1979, es va constituir la primera comparsa de la Pobla Llarga, van ser els Boqui-Molls.
- El 31 de juliol de 1993, tingué lloc el tancament definitiu del quarter de la Guàrdia Civil de la Pobla Llarga.
- El juliol de 2002, el nostre veí David Bernabeu guanyà la 24a edició del trofeu Joaquim Agostino de Portugal.
Al llarg d'aquest mes, publicarem la 2ª part del calendari d'esdeveniments curiosos del mes de juliol, i si disposes de més informació no ho dubtes i posat en contacte amb nosaltres per a compartir-la!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PRELIMINARS ALS FETS DE 1919

Al País Valencià, es produïren una sèrie de conflictes d'inspiració anarquista que culminaren l'any 1919. Des de feia ja temps existia a la Pobla malestar entre els obrers del camp i els augments cedits pels patrons no foren suficients. Encara que sindicalistes i republicans donaren suport als camperols, la societat "Trabajadores del Campo" donà als seus socis llibertat de vot, i l'any 1919 les esquerres no obtingueren a la Pobla més que 168 vots en les eleccions generals i 16 en les provincials. El treballador poblatà, no obstant això, reaccionà amb una certa violència quan la fam el va obligar i els salaris no li arribaren per a mantenir cobertes les necessitats més bàsiques. La Federació obrera "El Progreso" nasqué de les organitzacions obreres i de la "Juventud Republicana Radical de la Pobla". El reglament es modificà i posteriorment passà a denominar-se "Sociedad de los Trabajadores de Campo" i nasqué també l'any 1917 e