Passa al contingut principal

PETICIÓ DE JUSTÍCIA

El dimarts 8 de juliol de 1019, molts obrers i dones pertanyents a la "Unión Femenina" es passaren part del dia tractant d'organitzar unes festes populars que solien celebrar cada any. Però, el malestar dels obrers per l'agressió del diumenge no havia desaparegut; ben al contrari, una comissió d'obrers es presentà davant del jutge Bautista Miñana i sol·licità que es castigara l'abús comés per Gralla.
El jutge, els va advertir que per poder dur la denúncia endavant era obligat presentar-la per escrit, tractant-se com es tractava de fets comesos per la Guàrdia Civil.
Els obrers, li reiteraren que l'únic que volien era que es fera justícia i seguidament comunicaren a la resta de companys el resultat de la visita. En aquesta reunió, acordaren tornar un major nombre de persones a parlar amb el jutge.
Una vegada arribà la nit, els obrers acudiren a poc a poc a la plaça de Canalejas per reunir-se a la Societat. En aquesta ocasió no es tractava de protestar, com a voltes, per la cartesia dels aliments, ni tampoc de fer cap discurs sindical: els reunits pretenien que s'aplicara la llei a l'agressor de Gralla i fer-li pagar, en certa manera els abusos que havia comés contra els obrers.
A la societat s'exposaren les indignades opinions d'alguns obrers que, com a mostra de solidaritat i com a mesura de pressió per ser escoltats, decidiren manifestar-se de nou davant del jutge i aquesta vegada massivaments.


Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PRELIMINARS ALS FETS DE 1919

Al País Valencià, es produïren una sèrie de conflictes d'inspiració anarquista que culminaren l'any 1919. Des de feia ja temps existia a la Pobla malestar entre els obrers del camp i els augments cedits pels patrons no foren suficients. Encara que sindicalistes i republicans donaren suport als camperols, la societat "Trabajadores del Campo" donà als seus socis llibertat de vot, i l'any 1919 les esquerres no obtingueren a la Pobla més que 168 vots en les eleccions generals i 16 en les provincials. El treballador poblatà, no obstant això, reaccionà amb una certa violència quan la fam el va obligar i els salaris no li arribaren per a mantenir cobertes les necessitats més bàsiques. La Federació obrera "El Progreso" nasqué de les organitzacions obreres i de la "Juventud Republicana Radical de la Pobla". El reglament es modificà i posteriorment passà a denominar-se "Sociedad de los Trabajadores de Campo" i nasqué també l'any 1917 e