Passa al contingut principal

ELS MORTS

El balanç total fou de sis persones mortes. Tres moririen la mateixa nit del dia 8: Miguel Tormo Sampascasio, Manuel Moncho Sánchez i Calixto García García; dos més moriren l'endeà a causa de les greus ferides: Antonio García Ferrer i Vicente Martínez Rovira; i el dia 18 de juliol morí l'obrer José Ramón Vilaplana Oliver, greument ferit també la nit del dia 8.
A Miguel Tormo li destrossaren el cap d'una perdigonada i morí, junt a Manuel Moncho, al carrer "Mayor Alta", al costat de la casa de Federico Serra; Calixto García fou mort al carrer Nou. D'aquestes persones diria un dia després l'alcalde, en una conversa telefónica amb el governador, que eren sindicalistes i subjectes de pèssims antecedents. Las Provincias puntualitzà que eres "los tres conocidos sindicaistas e incansables propagandistas de sus ideas libertarias", mentre assenyalava també que Antonio García i Vicente Martínez eren "ambos sindicalistas de acción, como los anteriores". El Pueblo negà aquestes afirmacions i puntualitzà que eren simples obrers.
Dels cinc primers morts, un ho fou per bala màuser (la utilitzada per la Guàrdia Civil), un altre per descàrrega d'escopeta de perdigons, un tercer per dispar de Browing i dos més per armes curtes de calibre 16.
Alguns obrers foren obligats a dur els morts al cementeri, on a la vesprada del dia següent els seria practicada l'autòpsia pel metge forense Devís, ajudat pels titulars del poble Lorenzo Santamaria i Emilio Comendador, i per Ibañez, metge titular de Castelló.


Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria
1 comentari
Més informació

PRELIMINARS ALS FETS DE 1919

Al País Valencià, es produïren una sèrie de conflictes d'inspiració anarquista que culminaren l'any 1919. Des de feia ja temps existia a la Pobla malestar entre els obrers del camp i els augments cedits pels patrons no foren suficients. Encara que sindicalistes i republicans donaren suport als camperols, la societat "Trabajadores del Campo" donà als seus socis llibertat de vot, i l'any 1919 les esquerres no obtingueren a la Pobla més que 168 vots en les eleccions generals i 16 en les provincials. El treballador poblatà, no obstant això, reaccionà amb una certa violència quan la fam el va obligar i els salaris no li arribaren per a mantenir cobertes les necessitats més bàsiques. La Federació obrera "El Progreso" nasqué de les organitzacions obreres i de la "Juventud Republicana Radical de la Pobla". El reglament es modificà i posteriorment passà a denominar-se "Sociedad de los Trabajadores de Campo" i nasqué també l'any 1917 e
Publica un comentari a l'entrada
Més informació