Passa al contingut principal

LA POLICIA LOCAL

Durant aquestos dies realitzarem una sèrie d'entrades al blog per a comprovar quina ha sigut l'evolució de l'ordre públic a la Pobla Llarga, començarem amb el servei de policia local. 

En 1951 hi havia tres agents urbans que feien el paper d'agutzil i a més s'encarregaven de la neteja del mercat i de les places; un d'ells feia també de pregoner i per la nit, els serenos feien el servei a torns. Els serenos pratullaven per la nit els carrers del poble i vigilaven que tot estiguera en ordre i també ajudaven a l'agutzil en la tasca de guardar l'ordre públic. En els primers anys de la postguerra hi havia dos serenos que solien dur un màuser. En els anys 60 del segle XX encara es mantenia aquest ofici.

Pel que fa al pregoner, utilitzava una trompeta de coure que feia sonar per cridar l'atenció de la gent. Sempre començava el ban amb "d'ordre del senyor alcalde (...) es fa saber...". En canvi, als anys 80 ja no existia aquest servei.

En 1950 hi havia una policia d'abastiment encarregada de la vigilància de la qualitat i el pes dels articles que s'expedien al poble. En aquest any s'havien subsanat ja part de les anomalies de la postguerra, sobretot al que fa a l'abastiment de llet. També s'efectuaven inspeccions de begudes i aliments de les quals s'encarregava el farmacèutic i el veterinari.

En 1979 com que nomes es disposava de vigilantsi serenos per a guardar l'ordre públic, es creà un cos de policia local amb la preparació i el material adequats per a desenvolupar el seu servei: un cotxe patrulla, una motocicleta i dues emissores.

El 2001, el cos de la policia municipal estava format per 1 oficial interí i 6 agents. Actualment el cos policial està compost per 1 oficial i 7.



Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PRELIMINARS ALS FETS DE 1919

Al País Valencià, es produïren una sèrie de conflictes d'inspiració anarquista que culminaren l'any 1919. Des de feia ja temps existia a la Pobla malestar entre els obrers del camp i els augments cedits pels patrons no foren suficients. Encara que sindicalistes i republicans donaren suport als camperols, la societat "Trabajadores del Campo" donà als seus socis llibertat de vot, i l'any 1919 les esquerres no obtingueren a la Pobla més que 168 vots en les eleccions generals i 16 en les provincials. El treballador poblatà, no obstant això, reaccionà amb una certa violència quan la fam el va obligar i els salaris no li arribaren per a mantenir cobertes les necessitats més bàsiques. La Federació obrera "El Progreso" nasqué de les organitzacions obreres i de la "Juventud Republicana Radical de la Pobla". El reglament es modificà i posteriorment passà a denominar-se "Sociedad de los Trabajadores de Campo" i nasqué també l'any 1917 e