La Guàrdia Civil a la Pobla Llarga

La Guàrdia Civil es va instal·lar a la Pobla pocs anys després d’haver-se fundat el cos. A principi de segle ja era una institució consolidada.

En gener de 1906, com a conseqüència de l’augment del protagonisme obrer en la vida del poble i dels freqüents robaments, s’acordà posar un telèfon directe des de la Casa Consistorial al quarter de la Guardia Civil i va comprar 3 carabines màuser per als serenos i l’agutzil.

El 3 de juliol de 1907 l’alcalde donà una vertadera sorpresa en comunicar extraoficialment que la Direcció General de la Guardia Civil anava a procedir a la supressió d’11 quarters en la província, entre ells el de la Pobla.

La notícia va fer moure la xicoteta i poderosa elit conservadora i la Corporació, que no dubtà a considerar que aquest fet “seria de fatales consecuencias para la población y su término municipal”, envià una instància al director general de la Guàrdia Civil per evitar que desaparegués el lloc. Malgrat aquests esforços, l’1 d’agost del mateix any la Direcció General de la Guàrdia Civil confirmava oficialment a l’alcaldia que no era possible la continuïtat del quarter.

En vista del resultat el 22 del mateix mes la corporació acordava elevar noves instàncies al ministre de la governació i al director general de la Guardia Civil “en súplica de que no se suprima dicho puesto”, i que, en cas de suprimir-se, “se sustituya por otro puesto de caballería ofreciendo casa cuartel suficiente”.

Mentre la decisió sobre la supressió quedava en l’aire, els guàrdies civils de la Pobla malvivien en un local arrendat. El 17 d’octubre de 1907 el comandament del puesto li exigia a l’alcalde un nou quarter. Però el moment elegit no va ser l’adequat, perquè la corporació no estava disposada a comprometre’s en res mentre no es confirmara manteniment de la Guàrdia Civil. No obstant, les peticions de l’Ajuntament foren preses en consideració i el dia 24 es donava la noticia de que “no se suprimía el puesto de guardias de este pueblo”.

L’octubre de 1908, el capità de la Cinquena Companyia del Terç d’Alzira seguia insistint que el quarter de la Pobla era insuficient i demanava una nova casa quarter.

Com que el 1909 el problema continuava, es renovaren les demandes, llavors la Corporació municipal deixà en mans del cap de la comandància la decisió d’acceptar una casa que tenia l’Ajuntament o esperar que s’acabara la construcció d’una altra amb millors condicions.

Però no fou ni una ni l’altra, perquè el maig de 1910 el quarter ja estava situat en l’antiga “Casa Portazgo” de la Diputació que havia sigut adquirida per Ramón de Castro Artacho i cedida per a quarter a canvi de 500 pessetes anuals pagadores per l’Ajuntament.

Finalment, el 25 de gener de 1920 es comunicava la decisió del regidor Ezequiel Burguete Botella i la seua germana Emilia de donar al municipi les cases número 2, 4 i 6 del Carrer Major perquè foren destinades a la construcció d’una casa quarter que reunirà les condicions exigides.

L’11 de juny de 1924 s’acordà fer la donació d’aquest local a l’Estat, i així evitar fer-se càrrec del manteniment d’aquest edifici. Oficialment, es va fer el 29 del juny, dia de Sant Pere. Dos dies després aparegueren en el número 134 del butlletí oficial de la Província una sèrie de protestes i denúncies dels tres regidors que s’havien oposat a la donació, a les quals es van afegir també les del president del Sindicat Agrícola, el president del Círculo Protectivo i el president del Círculo Instructivo i de Fomento Agrícola., però aquestes protestes tampoc van servir de res.

El 5 de març de 1925 la Guàrdia Civil es traslladava al nou edifici de la Glorieta, on estaria vora mig segle, fins que a causa de l’estat de l’edifici es traslladaria al número 2 del carrer Mestre Rodao, on estava ja el 1981.

En 1984 el vell edifici fou enderrocat i les seues pedres utilitzades per a la reparació de camins per a reomplir els terrenys de les escoles. Els béns del quartes foren venuts i els diners recollits es destinaren a la residència José Matías Aragón.

A principis d’agost de 1993, amb la presència de les primeres autoritats e la Pobla, Rafelguaraf, Sant Joan de l’Ènova, tingué lloc el tancament definitiu del quarter de la Guàrdia Civil, i l’últim comandant del quarter, el sergent Gonzàlez Sala, arrià la bandera nacional. Els alcaldes dels tres ajuntaments afectats manifestaren el seu desacord al tinent comandant Francisco  Beltrán.

El cos de la Guàrdia Civil de la Pobla constà de quasi sempre d’un cap i cinc números, i poc abans de desaparèixer la seua àrea d’actuació abraçava els termes de la Pobla, Sant Joan de l’Ènova i Rafelguaraf.

Actualment, el terme depèn, quant a actuació i vigilància, del quarter de Castelló, que abasta els termes de la Pobla, Sant Joan de l’Ènova, Rafelguaraf, Manuel, Senyera, Sant Joan de l’Ènova, Càrcer i Castelló.

Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.