Passa al contingut principal

EL CASTELL de la Poba Llarga

El Castell:

L'origen de l'antic Castell de la Pobla Llarga va ser una construcció defensiva, composta per torrassa i muralla circumdant situada damunt el monticle existent sobre la població a l'antic camí reial de Valencia a Xàtiva, sobre l'Antiga Via Augusta d'època romana.
La seua importància estratègica degué de ser elevada, donada la situació sobre la via pública més important de la comarca de l'època mencionada, per a protegir els caminants. Va formar part del sistema defensiu del Castell de Xàtiva, compost per fortificacions menors situades estratègicament al voltant de la seua jurisdicció particular.
Indubtablement, el seu origen és àrab, però les primeres noticies certes que tenim es remunten a l'any 1335 en el que es cita com a "Castell de Termens" donat que també servia com a molló divisori dels termes generals de la ciutat de Xàtiva i la Vil·la d'Alzira, que es conté en un privilegi donat en dit any per la Regina d'Aragó Sra Leonor a Pere d'Esplugues, Senyor i fundador d'aquesta població. Al testament del nostre fundador, es citen els treballs de restauració que a dita fortalesa s'estaven realitzant.
Durant la Guerra d'Unió, i a resultes de la batalla que va tindre lloc a la població el 4 de desembre de 1347, fou saquejat i incendiat per les tropes vençudes unionistes, sent suplits els danys causats mitjançant el privilegi otorgat pel Rei Pedro IV "El Ceremonioso", amb data 31 de març 1348.
En 1783 es citat com "edifici arruïnat anomenat Castellet". A finals del segle XIX son derrocades les seues restes, construint-se en el seu lloc una finca de recreu per al Sr Vicente de León. Dit edifici, que a l'actualitat es conserva pràcticament intacte en el seu nou ús com a guarderia municipal, fou realitzat amb estul colonial. Als seus voltants existeixen palmeres de la mateixa procedència.
Al 1937 i durant la Guerra Civil fou destinat a hospital militar, sent habilitat per a aquest fi.
Tot lo exposat anteriorment, el converteix en un dels edificis més emblemàtics d'aquesta localitat, tant pels records històrics com per les característiques i estil del inmoble, la qual cosa fa necessàries tots els treballs i accions que siguen precises per a la deguda conservació.

Durant els pròxims mesos i amb motiu del nostre 700 aniversari, l'ajuntament te preparades certes sorpreses relacionades amb el Castell que poc a poc anire desvelant-vos!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PRELIMINARS ALS FETS DE 1919

Al País Valencià, es produïren una sèrie de conflictes d'inspiració anarquista que culminaren l'any 1919. Des de feia ja temps existia a la Pobla malestar entre els obrers del camp i els augments cedits pels patrons no foren suficients. Encara que sindicalistes i republicans donaren suport als camperols, la societat "Trabajadores del Campo" donà als seus socis llibertat de vot, i l'any 1919 les esquerres no obtingueren a la Pobla més que 168 vots en les eleccions generals i 16 en les provincials. El treballador poblatà, no obstant això, reaccionà amb una certa violència quan la fam el va obligar i els salaris no li arribaren per a mantenir cobertes les necessitats més bàsiques. La Federació obrera "El Progreso" nasqué de les organitzacions obreres i de la "Juventud Republicana Radical de la Pobla". El reglament es modificà i posteriorment passà a denominar-se "Sociedad de los Trabajadores de Campo" i nasqué també l'any 1917 e