Ves al contingut principal

Entrades

EL SENYORIU DE BALTASAR D’ESPLUGUES

Baltasar d’Esplugues era fill de Gaspar Joan d’Esplugues i de Brianda Navarro. Son pare era fill de Francesc d’Esplugues, que a la vegada era nét de Francesc d’Esplugues. A la mort de sa mare Brianda, son pare casà amb Francesca Sans. Baltasar tingué dos germans, Gaspar Joan i Francesc Galvany, que actuà com a procurador dels seus germans. El seu germà Francesc Galvany pledejà contra Isabel Corts en la cúria romana per a recuperar el senyoriu. Però abans de dictar-se sentència, la Pobla fou venuda primer a Garcerà de Vilanova i poc després a Miguel Ángel de Ribelles. ElPapa promulgà sentència ferma publicada en la Rota i Cúria Romana a favor de Francesc Galvany i Isabel Corts, Garcerà i Ribelles foren condemnats a restituir a Galvany el castell, la Pobla i els fruits que havien rebut tant Isabel com Garcerà i Ribelles. La cúria romana dictaminà que el senyor de la Pobla, tal com havia deixat manat Pere d’Esplugues en el testament, s’havia d’elegir i per tant, l’accés de Ribelles al s…
Entrades recents

EL SENYORIU DE MIGUEL ÀNGEL DE RIBELLES

Miguel Àngel de Ribellesde Vilanova i de Valero era fill i hereu de Gaspar de Ribelles i d’Isabel de Ribelles i de Valero, nét d’Elvira de Ribelles, senyora d’Alcàntera, que posseïa una enorme fortuna, Miguel Ángel fou canonge de la Seu de València, i després de ser senyor de la Pobla, fou rector de la parròquia de Dos Aigües i síndic en les corts de 1542 i de 1547 pel braç eclesiàstic. Excomunicà al governador Cabanelles per entorpir la investigació del patrimoni reial. Era parent de Garcerà de Vilanova i també estigué emparentat amb la família dels Borja quan el seu germà Juan casà amb Àngela de Borja Llanzol de Romaní i Centelles. Va fer testament el 17 d’octubre de 1557 i un codicil el 29 de maig de 1563. Deixà el seu llegat a parts iguals, a Acaci Vallterra, fill major de la seua neboda Margarita de Ribelles, i a l’hipotètic fill major de la seua neboda Jerónima, que en aquells moments encara no tenia fills, i en cas de que no en tinguera, la mitat dels seus béns passarien als de…

EL SENYORIU DE GARCERÀ DE VILANOVA

Sobre Garcerà de Vilanova hi ha poques dades personals, encara que possiblement fou nebot del IX senyor de l’Alcúdia, Joan de Vilanova. Fou senyor únic de la Pobla durant uns pocs mesos a instàncies de Miguel de Ribelles, del que era parent. Quan Garcerà de Vilanova comprà la Pobla es va fer càrrec de tots els deutes que Isabel Corts tenia amb els creditors. Els drets i rendes de la Pobla estaven en aquells moments hipotecats a Miguel Ángel de Ribelles, Serafí i Elvira Ribelles, Castellana i Àngela de Borja, Isabel Prats de Gramulles i Gabriel Scales. Algunes de les hipoteques arrancaven del temps de Guillem Ramon i de Francesc Joan Corts. Garcerà per a poder adquirir la Pobla, comprà amb dos préstecs que li abonaren al compte que tenia a la Taula de València. El 12 de febrer del 1534, Garcerà de Vilanova acudí a la Pobla per a pendre possessió del senyoriu amb tots els drets sobre els fruits, rendes i emoluments. Es comprometia a respectar les condicions que tenien els vassalls a canvi …

EL SENYORIU D’ISABEL CORTS D’ESPLUGUES

Isabel Corts d’Esplugues era filla de Francesc Joan Corts i de Beatriu d’Esplugues. Tingué tres germans Joan, Maria i Àngela. Heretà el senyoriu de la Pobla al morir el seu germà Joan en la revolta de les germanies. Isabel corts mantingué dos plets. Un davant la cúria romana amb Francesc Ganvany d’Esplugues per la possessió del senyoriu, i un altre amb el síndic del Consell de la Pobla per qüestió de censos. Isabel Corts era considerada per Francesc Galvany d’Esplugues injusta detenidora perquè era dona, perquè era Corts i perquè el senyoriu de la Pobla havia sigut separat de la Casa d’Esplugues des de principis del segle XV. Quan Isabel heretà el senyoriu, heretà els drets i també els deutes que la Pobla tenia pendents des de feia anys. En quant als drets, i com a senyora que era, els poblatans mantenien amb ella una relació de vassallatge perquè li havien jurat fidelitat. I en quant als deutes, eren tant nombrosos que renuncià a mantenir els plets que tenia pendents, perquè no podia c…

EL SENYORIU DE JOAN CORTS D’ESPLUGUES

Joan Corts d’Esplugues era fill de Francesc Joan Corts i de Beatriu d’Esplugues. Era clergue i tingué tres germanes, Isabel, Maria i Àngela. Visqué en el segle XV i XVI, un temps de prosperitat valenciana, un temps en que la literatura i les belles arts assoliren la seua edat d’or i que, per contra, les epidèmies castigaren repetidament. Un temps de bandositats i lluites nobiliàries, d’aparences i ostentació.Aquestes últimes estigueren molt presents tant en Joan Corts com en son pare, que per mantenir el seu alt nivell de vida tingueren que carregar-se amb una quantitat desorbitada de censos que acabaren no podent pagar i que davant la crítica situació, es veieren obligats a hipotecar les rendes i els drets del senyoriu de la Pobla. El gener de 1516 Gaspar Joan d’Espluguesinterposà plet, reclamant el senyoriu a Joan Corts. Aquest acudí al Papa per a que anul·lara el plet presentat contra ell i les seues germanes. El Papa Lleó X li va emetre butlla el 7 d’agost del 1516, i fer ús de la s…

EL SENYORIU DE FRANCESC JOAN CORTS

El cavaller Francesc Joan Corts es casà amb Beatriu d’Esplugues el 1473 i va rebre dels seus sogres un dot de 45.000 sous. Del matrimoni nasqueren Joan, Isabel, Maria i Àngela. Sembla que el 1479 Francesc Joan Cort fou arrendador de l’abadia de la Valldigna perquè apareix anomenat en una carta de manament executori del justícia de la Valldigna dirigida als oficials de Benimuslem. En la carta s’exigeix a dos moros de Benimuslem que efectuen el pagament d’un deute a Joan Corts. Abans de ser senyor de la Pobla, Francesc Joan, la seua muller Beatriu Esplugues, Guillem Ramon i Lluís Corts l’1 de març de 1480 es carregaren amb diferents censos per a fer un quitament a Rodrigo d’Heredia. Francesc Joan compartí el senyoriu de la Pobla amb Guillem Ramon d’Esplugues fins que el comprà el 1506 el seu sogre per 126.000 sous. Francesc Joan es convertí en únic senyor de la Pobla el 2 de gener de 1506, dia en que Guillem Ramon va fer el testament. Amb l’arribada de Corts a l’administració de la Pobla e…

EL SENYORIU DE GUILLEM RAMON D’ESPLUGUES

Guillem Ramon d’Esplugues, el donzell, era fill de Pere d’Esplugues i de Beatriu de Corbera. Per part de pare tingué quatre germans, Jaume, Francesc, Pere i Violant. Es casà amb Elionor Domps que aportava un patrimoni important al matrimoni, encara que van fer separació de béns. Del matrimoni nasqué Beatriu. El 28 de setembre de 1958 Guillem Ramon fou elegit mostassaf de València. Al principi compartí el senyoriu amb Damiata Ferrer i després de la mort d’aquesta, administrà el senyoriu en solitari uns anys, fins que tornà a compartir-lo, amb Francesc Joan Corts, marit de la seua única filla Beatriu. Encara que hi ha algunes referències que donen a entendre que Elionor d’Esplugues pogué ser senyora de la Pobla, sembla que només ho fou com a consort de Guillem Ramon d’Esplugues. Elionor morí de greu malaltia en el castell de la Pobla, abans que el seu marit. En el seu testament llegà la majoria de béns a la seua filla Beatriu amb la condició de disposar únicament de 10.000 sous mentre no …