Ves al contingut principal

Entrades

EL NOM DEL NOSTRE POBLE: EVOLUCIÓ DEL TOPÒNIM

Segle XIV: La paraula “pobla” s’aplicava al segle XIV als nuclis de població del Regne de València que eren de fundació nova. A la ciutat de València, la paraula “pobla” s’aplicava a gran nombre de barris situats intramurs o als suburbis, havent-ne al menys 22 documentades. Les pobles d’aquesta ciutat solien dur el nom de certs personatges de l’època. Inicialment el nostre poble fou només una “pobla”, amb minúscula, entre les nombroses que existien i sense cap nom especial que la diferenciés. En la Carta de la Concòrdia de 1320, el document més antic on apareix la Pobla, ni tan sols se l’anomena així, ja que Pere d’Esplugues diu simplement que té “un lloc” en la partida de Cent del terme d’Algezira. Com a “pobla” apareixerà tres anys després en un altre document sobre la partició de termes d’Alzira i Xàtiva on s’anomena “la pobla de l’honrat en Pere d’Esplugues”. Segle XV: És difícil de saber en quin moment “la pobla” prengué carta de natura i es va convertir en nom propi, perquè al segle…
Entrades recents

EL CASC URBÀ A LA POBLA LLARGA:

Situació i extensió: El casc urbà està situat està entre els 39º 15” de latitud nord i els 3º 7” de longitud est del meridià de Madrid, segons antiga mesurament dels anys 50; o longitud 0º 28’ 37” oest del meridià de Greenwich i latitud 39º 5’ 10” nord, segons mesuraments actuals. L’altitud mesurada on es creuen els paral·lels 39º 5’ 10” de latitud nord i 3º 12’ 45” del meridià de Madrid és de 29 metres sobre el nivell de la Mediterrània a Alacant.. Es troba assentat en direcció est-oest, carretera de l’estació a Castelló de la Ribera (carretera de Sumacàrcer) i nord-sud, carretera de Silla a Xàtiva, antiga 3320 i actual CV-41, i a l’oest del barranc de Barxeta. Un altre eix important del casc urbà és el format pels carrers Nou i Muntanya. La Pobla es troba a una distància de 45 quilòmetres al sud de València. Evolució del casc urbà: L’eix principal de la Pobla sempre ha estat el carrer Major, on es construïren les primeres cases i després el carrer Nou. A finals del XVIII, el casc urbà segu…

DOS VAIXELLS AMB UNA LLARGA HISTÒRIA

Comencem pel principi: Pascual Flores Benavent va ser una de les persones més acabalades  de la segona meitat del segle XIX a la Pobla Llarga. Va néixer en 1872 en una acomodada família ramadera d’Atzeneta d’Albaida. La seua fortuna, segons va reconstruir el nostre cronista Joan Català i Cebrià, va augmentar al casar-se amb Carmen Serra Miñana, descendent de los sagues més riques de la localitat. Pascual era exportador de taronges i contractista de la Plaça de Bous de València. A més, va importar abonament, cafè i xocolate a Amèrica.  Per aquest motius va encomanar un drassana a Torrevieja, on va acabar donant vida en 1918 i en 1919 a dos embarcacions que va anomenar com els seus fills, Pascual Flores i Carmen Flores. Pascual Flores Benavent arribà a ser candidat a diputat del Partit Conservador pel districte d’Alzira, motiu que li costà la vida als 64 anys, ja que poc després del colp d’estar de Franco va ser afusellat en Paterna, exactament el 8 de setembre de 1936. Dos mesos després…

ELS PRIMERS PREUS DEL BILLETS

El 21 de desembre de 1854, primer dia del servei de la línia, el viatge de València a Xàtiva amb tren especial costava 20 reals en primera classe i 16 reals en segona;  en els trens d’escala 16 reals primera, 12 reals en segona i 8 reals en tercera classe; aquests trens s’anomenaven també trens populars o escalars. El 1893, els preus dels bitllets d’anada i tornada a València des de la Pobla eren de 5.70 pessetes en segona classe i de 3.70 pessetes en tercera.
En 1923 els preus dels bitllets eren:
PRIMERA SEGONA TERCERA D’Agres a Cocentaina 5.15 ptes 3.90 2.25 De Cocentaina a la Pobla 6.00 4.50 2.60 D’Alcoi a la Pobla 6.50 4.90 2.85 De València a la Pobla 5.85 3.40

EL COMERÇ I EL FERROCARRIL DURANT ELS PRIMERS ANYS DEL SEGLE XX

Durant els primers anys del segle XX l’estació de la Pobla fou una font de conflictes i problemes, per culpa de la inseguretat en el treball i la manca de mitjans per al desenvolupament del comerç; els treballadors patiren nombrosos accidents, que quasi sempre els afectaren els dits. La càrrega i descàrrega de mercaderies s’havia convertit en un treball perillós per falta de vies mortes i de molls, un fet agreujat pel significatiu augment del volum de la taronja manipulada. El gener de 1903 i l’octubre de 1907, el Consistori va fer dues peticions en aquest sentit a la companyia del ferrocarril, el juny de 1910 estava en procés de construcció d’un nou moll, que hagueren de rectificar sobre el projecte inicial perquè es quedava curt per a la càrrega a l’engròs. Però els problemes no acabaren de solucionar-se, i el setembre de 1924 l’Ajuntament rebia una queixa formal de la Unió Industrial i Mercantil per la forma en què els comerciants de fruita de la Pobla es veien obligats a fer les ope…

ALGUNS FETS, ACCIDENTS I EFEMÈRIDES SOBRE EL FERROCARRIL

Després dels fets produïts pels Carlistes, l’estació  fou reconstruïda i el ferrocarril ha protagonitzat multitud d’esdeveniments de la vida de poblatans que precisarien, per si mateixos, d’un estudi propi. El 1874, es va produir un accident de ferrocarril en la mateixa estació de la Pobla, en el qual descarrilarien la màquina i el primer vagó a causa del trencament d’un rail. Per sort, no hi hagué desgràcies personals. El 1896 hi hagué un altre accident del qual transcrivim la notícia tal com aparegué a El Mercantil Valenciano, diumenge 12 d’abril de 1896: “Entre las estaciones de Manuel i Pobla Larga ocurrió un triste suceso ayer mañana. En el tren mixto de Madrid iba una niña de ocho años con su madre, y al pretender asomarse a la ventanilla se abrió la portezuela y la infeliz criatura cayó la vía, produciéndose graves contusiones en la cabeza. Al presenciar la madre de la niña tan triste espectáculo, comenzó a dar desgarradores gritos, así como los viajeros. El maquinista apenas se ap…

ACTIVITATS ESCOLARS EN VOLTA AL 700

Durant les darreres setmanes, els alumnes del col·legi públic Sanchis Guarner, han estat treballant al voltant del 700 anys d’història de la Pobla Llarga. Un dels projectes que han fet és la realització d’uns murals contestant a les següents preguntes:
- Qui era Pere d’Esplugues. - Quines marques trobem al poble que fan referència. - Fes un llistat d’alguns dels cognoms més antics dels habitants actuals i veges si corresponen als dels primers pobladors. Quins queden? Quins han desaparegut? - Hi ha persones que en l’actualitat viuen a la Pobla Llarga i que procedeixen d’altres poblacions o d’altres països. Analitza els cognoms de les persones de la teua classe. Investiga quin és l’origen, investiga i exposa els resultats. Quines conclusions podeu treure’n? - Perquè parlem valencià a la Pobla Llarga? - Si les musulmans parlaven àrab i convivien amb els cristians què havia de passar necessàriament entre les dues llengües? - Busca cinc paraules que es diuen a la Pobla Llarga i que són d’origen à…