Ves al contingut principal

Entrades

EXPOSICIÓ REME COPOVÍ I CANALS

Han passat 20 anys des de que Reme va exposar per primera vegada al seu poble, aquesta és la segona vegada que exposa a la Pobla Llarga. Reme Copoví i Canals naix a La Pobla Llarga un 25 de maig de 1970. Des de ben menuda va mostrar interès per l’art de la pintura i el dibuix, però és en l’adolescència quan més es va accentuar. Després de finalitzar el batxillerat, inicia els seus estudis a la Facultat de Belles Arts, Sant Carles en La Universitat Politècnica de València. Els primers anys de carrera experimenta amb diferents vessants de les arts com la pintura, l’escultura, el gravat, la restauració d’obres d’art... però va trobar amb el dibuix la millor forma d’expressar la seu realitat. A través de la seua obra, ens podem endinsar en el seu món dels somnis fent un ús molt personal dels diferents elements plàstics com la línia, el color, la textura...utilitzant aquests elements en una tècnica mixta, gravats, pastissos,   ens produeixen sensacions de serenitat. L’estudi del cos és sensual…
Entrades recents

LA CASA DE LA MÚSICA, per Joan Català.

La façana del carrer Vall núm. 4, actual Casa de la Música, és un típic, valuós i representatiu exemple de l’arquitectura sedera valenciana, la qual va viure la seua màxima esplendor al segle XVII, segurament la centúria quan es va construir aquesta façana, que és l’únic element que es conserva de la casa original, ja que aquesta va ser totalment enderrocada per tal d’adequar-se a les necessitats  de la Casa de la Música. De l’arquitectura de la seua façana cal destacar l’emmarcat amb atavons ‒rajoles massisses de fang‒ de la portalada i de les finestres, les quals servien per a una òptima ventilació per a la cria dels cucs de seda. També és sorprenent la gran quantitat de finestres i la distribució d’aquestes, disposades en tres fileres horizontals, les quals no corresponien a tres pissos diferents, sinó a un sol pis, una sola estància on s’habilitaven unes prestatgeries molt altes, accessibles per escales o andadors, prestatgeries dividides per baldes de canyís, sobre les quals es c…

Calendari d'esdeveniments curiosos: Setembre

Ja està ací el mes de setembre, tan volgut per a uns i tan terrible per a altres, però com tots els mesos i com a motiu del 700 aniversari de la Pobla Llarga, tornem al nostre calendari d'esdeveniments curiosos del nostre municipi. Sabies que...
- El 7 de setembre de 1911, es restabliren les subvencions al col·legi Sant Pedro, a l'hora que es va fer públic el nou reglament del col·legi, dirigit per Antonio Bauset Mira; l'Ajuntament va entregar al citat mestre, i només en qualitat de préstec, una taula escriptori, carpeta i clau per als calaixos, un silló, sis taules-bancs i per als alumnes, nous tinters i més materials per a les classes. - El 9 de setembre de 1936, una vegada iniciada la guerra civil, Paulino Ferri Calatayud va ser assasinat a la Pobla Llarga. - El 12 de setembre de 1903, es creà el "Círculo Unión Republicano" amb 68 socis. - El 23 de setembre de 1936, mor Vicent Ferri Calatayud, músic poblatà. - El 24 de setembre de 1996, Lourdes Onrubia guanyà …

DATES CURIOSES D'AGOST:

Un altre mes, continuem amb el calendari de dates curioses de la Pobla Llarga. Sabies que...
- El 17 d'agost de 1610, Ximén Perez d'Esplugues participà en el segrest del doctor Cardona que formava part del Consell de València. - El 20 d'agost de 1932, es va realitzar el certamen musical de la fira d'agost de Xàtiva, on va participar la Banda de Música de la Pobla Llarga. El dissabte a les 10 del matí, devien estar a Xàtiva totes les bandes participants; a les 4 de la vesprada desfilaven per la fira cap a la plaça de bous on començava a les 16.30h la primera audició del certament; al acabar les bandes tornaven a desfilar per la fira. La segona audició es celebrava el diumenge al mateix lloc i hora que la 1ª audició, incloent les desfilades per la fira; a les 9 de la nit es feia públic l'adjudicació dels premis. - El 31 d'agost de 1995, una forta pedregada destrueix les teules, cristalls, etc de les cases, de segur que molts de nosaltres recordem aquesta data qu…

LA SERRATELLA I LA SEUA VEGETACIÓ

En aquesta serra, ens trobem una vegetació i paisatge forestal típicament mediterrani, boscos de pins blancs alternats de zones de matolls i herbes de la serra. Aquests espais de matoll són propis de zones que han patit incendis o que no han sigut alterades i s’han pogut regenerar amb el pas dels anys. En el cas de les zones que han patit incendis, l’orientació de les vessants respecte al sol i al vent és un factor que decidirà la regeneració progressiva de l’habitat o la ràpida erosió del seu sòl. En un altre cas, tenim les vessants cap al sud i llevant de la serra, on puguem observar l’erosió que produeixen les fortes pluges de la tardor arrossegant el substrat del sòl deixant la pedra viva al descobert.
En la vegetació d’aquestes vessants podem trobar matolls del tipus semi desèrtic com les punxoses argelagues; tenim també les esparregueres; a més podem trobar mates de l’espart, matèria prima de la qual encara es fan artesanalment cordells, espardenyots i sàrries; el margalló, de me…

LA SERRATELLA

Situació: La Serratella és una xicoteta formació muntanyenca que comparteixen els termes municipals de La Pobla Llarga i Carcaixent. Es situa a l'extrem de llevant del terme de La Pobla Llarga, a uns 1.000 metres de l'Estació, i al Sud del terme de Carcaixent, a un 2.500 metres de l'inici del seu nucli urbà.
Geologia: La serratella és un ramal solitari del Massís del Realenc (del qual es troba separat per un corredor d'uns 900 metres d'amplària), formació situada al llevant de la Serratella i que abasta els termes de Carcaixent, La Barraca d'Aigües Vives, Simat de la Valldigna, Barxeta, Rafelguaraf i la finca del Pinar dels Frares o del Realenc, d'on pren el seu nom. Geologicament aquesta formació va sorgir durant el Cretaci Superior, el període més modern de l'Era Secundària, ara fa d'això entre 105 i 75 milions d'anys, i està composada quasi exclusivament per roques calcàries, encara que també podem trobar calcita, la responsable de la formació…

ESCARABAT CICLISTA O ESCARABAT POBLATÀ?

És curiós con de vegades un mateix nom pot fer referència a diverses coses. Com l’escarabat, que a banda de ser un animal, és el mal nom de tots els poblatants com ja sabeu tots per que, però per refrescar-vos la memòria... fa uns anys, on està l’actual gasolinera hi havia una hermita, per tant la processó tenia que passar pel carrer vall per a arribar a ella. En tots el pobles, les processons tenien circuit circular, però a la Pobla Llarga únicament hi havia un carrer per a arribar a l’hermita, per tant, una vegada allí els poblatans pegaven mitja volta i tornaven pel carrer vall cap a l’església. Com que no es podia fer el recorregut de forma circular, de cara als forasters donava la sensació que anaven cap arrere, i com que els escarabats caminen així, d’aquesta tradició és d’on prové el nostre mal nom.

En canvi, un escarabat en ciclisme és el terme amb el que coneguem als ciclistes colombians. Aquest mal nom va sorgir en 1952 amb la creació de la Volta Ciclista de Colombia, popular…