Ves al contingut principal

Entrades

PERGAMÍ DE LA FUNDACIÓ DE LA PARRÒQUIA DE LA POBLA D'ESPLUGUES

Aquest pergamí data de 1325 i es conserva a l'arxiu de la Catedral de València. Consta la decisió del bisbe de València de la creació de la parròquia de la Pobla d'Esplugues. La conseqüència va ser la construcció del temple, en el mateix lloc on està l'actual. Al document també es determina la dotació d'un capellà per atendre espiritualment les famílies de la nova parròquia. Una part del pergamí diu:
"Siga conegut per tots que Nós, Raimon per la divina compassió bisbe de València, no sense grans treballs i renovades despeses construíreu i edificàreu en altre temps un poble o lloc en les muntanyes que es troben entre Xàtiva i Algezira, a la vora del camí públic. (...) Atenent també que pel vostre propí compte roturàreu i plantàreu la muntanya a l'entorn de dit poble i de nou féreu retrocedir les muntanyes (...) graciosament concedim que en dit lloc es construesca una església o una capella i donades les circunstàncies vostres i dels vostres en dita Pobla faig d…
Entrades recents

LA VIDA DELS PRIMERS POBLATANS

Com ja tots sabeu, en 1317, naix la Pobla d'Esplugues, fet que em de situar dins del procés e colonització cristiana. El document de concessió es va firmar un 6 de desembre de 1317, i quan en 1337 Pere d'Esplugues fa el seu testament, el poble encara no estava acabat, per això deixà diners per a seguir edificant. Podem imaginar-nos la vida quotidiana d'aqueslles prineres famílies poblatanes. Com totes les comunitats camperoles, el treball de la terra, un poc de ramaderia, la pesca en barrancs i sèquies i la cria d'animals domèstics eren la base econòmica. La susbsistència es complementava amb relacions comercials amb els pobles dels voltants, facilitada amb la calçada romana, ara anomenada "Camí Major d'Algecira a Xàtiva". Poc a poc, la Pobla edificada va ser tan llarga que provocà el canvi de nom primitiu. El 1325, el bisbe de València determinà la creació de la parròquia de la Pobla. Així consta en un document de l'Arxiu de la Catedral de València.…

L'AJUNTAMENT EN ÈPOCA FORAL

Durant la major part de l'època foral l'Ajuntament estigué totalment dominat pel senyor, qui s'encarregava d'elegir els càrecs, a més d'intervenir en qualsevol decisió que el poguera afectar. Tan sols a partir del segle XVIII l'Ajuntament començarà a mostrar signes de certa autonomia i, ja al segle XIX es podien detectar actituds de rebel·lia contra els senyos. Arran de les Corts de Cadis, els ajuntaments quedaren constituïts per persones elediges popularment i desaparegué la distinció entre territoris de reialenc i senyoriu. Durant l'època foral els càrrecs de l'Ajuntament o Consell eren les següents: - El batlle: representant del senyor en la Pobla i, per tant, màxima autoritat. - El justícia. - Els jurats: que s'encarregaven del govern i la fiscalitat municipal. - El mostassaf: s'encarregava de controlar les peses i mesures, els preus i castigava els fraus. Tenia també competèncues en urbanisme i mercat. El síndic, que era elegit pel consell…

L'AJUNTAMENT COM A CENTRE ADMINISTRATIU. L'EDIFICI

L'Ajuntament està situat al número 1 de la plaça del País Valencià. És pràcticament datar aquest edifici tant exteriorment com interiorment, a causa de les múltiples reformes que ha sofert. Segons un document de 1719 a l'andana vivien diverses persones, i estava situada dalt mateix de la sala de l'Ajuntament. El 8 de juliol de 1745 a la Casa de l'Ajuntament estava pràcticament en ruïnes i l'escrivà de València Tomàs Guarch donà fe d'haver-la trobat assolada, amb molts papers entre les ruïnes; aquest reconeixement començà i acabà en el mateix dia. el 1773 l'edifici seguia en estat ruïnós. No obstant això la situació canvià i el 1911 Pedro Sucias ja qualificà l'edifici com a "buena casa". El 30 de setembre de 1920 es feren unes obres perquè la Comunitat de Regants i el Jutjat Municipal, fins eixe moment junts, quedaren separats. El 2 d'octubre de 1925 s'acordà reparar l'edifici per via d'urgència, i a principis de 1926 començare…

MOSTRA 700 ANYS LA POBLA LLARGA

Aquest 2017, com be tots sabeu és molt important per a la Pobla Llarga, ja que celebrem la fundació del nostre poble. El desembre de 1317, Pere d'Esplugues va rebre autorització per a repoblar aquestes terres i fundar una poble sobre la que poder exercir autoritat penal i civil. Malgat les nombrosses possessions que tenia el nostre fundador, la nova pobla fou especialment estimada per ell, tan estimada per ell, tan estimada que considerà el suport de la Casa d'Esplugues i el be més preat dels que posseïa. La Pobla Llarga ha sofert els diferents canvis que la societat ha viscut al llarg d'aquests 700 anys i per tot açò, celebrarem durant tot el 2017 els 700 anys de fundació de la nostra població amb concursos com el "On està", exposicions i diversos actes de commemoració. Per tots aquests motius, durant el cap de setmana del 30 de juny, 1 i 2 de juliol, l'Ajuntament de la Pobla Llarga organitza la "Mostra 700 anys la Pobla Llarga" amb la finalitat d…

DATES CURIOSES DE JUNY

Arribem a juny, mes en el que els més menuts comencen a gaudir de l'estiu. A més, tenim moltes dates a rememorar de la nostra població durant aquest 700 anys d'història de la fundació. Sabies que...
- El mes de juny de 1932, va tenir lloc la primera eixida de la banda, després de la seua reorganització en 1929, es va realitzar a xàtiva.
- El 3 de juny de 1889, es van entregar els seus estatuts de l'associació "El Compañerismo". Era una jornada cooperativa de consum amb 136 socis i el president Vicente Bruguete. A més, aquest mateix dia de 1907, va morir el pintor Josep Estruch.
- El 14 de juny de 1623, Gaspar Andreu Esplugues, durant el període en que el seu germà (Ximen Perez d'Esplugues) era senyor de la Pobla Llarga, protagonitzà un fet violent fruit del caràcter virulent d'aquella època.
- El 15 de juny de 1983, s'inaugurà la piscina municipal.
- El 21 de juny de 1921, mor el metge Lorenzo Santamaria, metge de capçalera a la Pobla Llarga de - pri…

BORSA DE TREBALL DURANT LA SEGONA REPÚBLICA

Segons el decret del 28 d'abril de 1931, la contractació del treball havia de ser totalment lliure, exceptuant la referent a treballs agrícoles, ja que havien d'agafar preferentment veïns del poble abans que qualsevol treballador foraster. Conseqüència de la implantació dels sindicats fou la formació de les borses de treball per evitar abusos i perquè, quan qualsevol cacic de torn volguera treballadors, haguera d'acudir a la dita borsa i agafara el que li tocara, evitant així que algun treballador quedara relegat. Aquest sistema tornariem a posar-lo en pràctica els sindicats des del primer moment de la Guerra Civil. L'abril de 1932 es parlà a l'Ajuntament de la Pobla Llarga d'implantar una borsa de treball, idea que trobà reticències en alguns dels regidors que volien abans demanar informes per veure si podia ser causa d'incidents entre obrers i patrons. El 25 d'abril de 1932, en vista que aquesta iniciativa podia ser desbaratada per les pressions patr…